PERÍODE LITÚRGIC

ÉS TEMPS D’ADVENT

2 El Senyor m’ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo,
grava-ho sobre unes tauletes
perquè es pugui llegir
sense entrebancs.
3 No és encara el moment
que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard.

Habacuc 2, 2-3

Durant les properes setmanes ens preparem per celebrar el Nadal, reflexionarem sobre l’espera de l’infant, l’espera de la promesa alhora que també se’ns dona la oportunitat de reflexionar sobre la nostra pròpia espera; perquè nosaltres també vivim un temps d’advent, un temps d’esperar el compliment ple de la promesa. Vivim en aquest ja, però encara no, que tant repeteix Pau. Un ja d’aquest Nadal cap al que caminem. Un encara no, d’aquella foscor que encara queda, una foscor que de vegades ens fa mal i ens apaga l’esperança perquè triga massa, la bondat, triga massa, la pau, triga massa en vèncer l’amor, per això recordem les paraules d’Habacuc: “tingues confiança, camina cap al terme i no fallarà”.

Tenir esperança no és un pensar que tot sortirà bé. Tenir esperança és confiar en Déu, creure en les seves promeses. I malgrat tot el que succeeix, que no ens agrada, que ens fa mal, malgrat tot, tenir la certesa que ell està venint. Per això, aquestes quatre setmanes ens convidem a fer-nos conscients del nostre Advent, de la nostra espera i proclamar que ho fem amb esperança, amb l’esperança que vingui el seu regne, un regne de pau, de goig i d’amor.