Formem una comunitat en la qual Crist és el centre, el principi i la fi. Evidentment que entre nosaltres hi ha moltes altres coses; però només una és primera i principal: viure i anunciar Jesucrist com l’únic que dóna vertader valor i sentit a la vida. En Ell, l’home hi troba la seva plenitud humana, el seu origen i el seu destí; el seu lloc i la seva funció en aquest món nostre tan desorientat i perdut, violent i injust.

Compartim la vida de fe i vivim l’esperança del Regne de Déu. Lluitem junts per un altre món possible: el de la fraternitat mundial; el de l’amor i el perdó, la justícia i la pau. Ens esforcem en construir una església nova, lluny del dogmatisme i l’excomunió mútua. Ningú no és enemic nostre, a ningú no condemnem, a ningú no excloem. Compartim amb creients i no creients els nostres problemes i els nostres descobriments. A ningú no desautoritzem. A tots oferim el que constitueix el nostre patrimoni espiritual i de tots estem disposats a rebre. La veritat absoluta no és patrimoni de cap ésser humà.

Pensem i deixem pensar. No exigim compromisos doctrinals. Entenem que tota expressió de la fe ha de fonamentar-se en la Bíblia, però no condemnem als que la interpreten de forma distinta a la nostra. Ens interpel·lem els uns als altres en l’amor de Crist. Al llarg dels segles, la doctrina ha dividit i enemistat els cristians. És hora de situar-la en el seu vertader lloc secundari per emfatitzar la primacia de l’amor a Crist i a tots els homes, la fidelitat a la Paraula de Déu, tal com arriba a cadascú de nosaltres, i la perseverança en el seguiment de Jesús.

Practiquem el baptisme com a signe de pertinença al poble de Déu, mà de Déu estesa als homes per a donar-los la seguretat del seu favor i misericòrdia, la seva gràcia i el seu perdó. Practiquem l’hospitalitat eucarística. Ens reunim al voltant de la Taula del Senyor, per a prendre el pa i el vi de la Santa Cena. Som molt conscients que aquesta taula no és nostra, sinó del Senyor que va viure i morir per nosaltres. Per tant, als qui Crist convida, nosaltres no els podem rebutjar. L’eucaristia no és per als qui són sants, sinó per a tots aquells que són cridats per Jesucrist i que responen afirmativament a la seva invitació a apropar-se a la taula del perdó i de la reconciliació.

Vivim en l’esperança del Regne de Déu que un dia Ell establirà de forma definitiva entre nosaltres. Hi haurà nous cels i nova terra en els que hi regnarà la justícia. No hi haurà més plors, ni dolors ni clams. Tot el que era vell haurà passat i tot haurà estat fet nou. Però, mentrestant no arriba aquest dia que esperem amb joia, ens hem compromès amb Ell, el Senyor, i amb tots els homes, els nostres germans, en la realització d’un esforç continu per a la transformació del nostre món i, així, convertir la nostra esperança en història, és a dir, encarnar-la en realitats concretes d’acord amb el patró de l’evangeli.